DomusVi Claret, Barcelona

Mi nombre es Jordi Basaganas Millan y soy un residente en Domusvi Claret en Barcelona, quiero recomendarla encarecidamente por su Direccion a cargo de Antonio Miguel Ortega Sanchez y su equipo tanto de Atencion al Cliente como de Asistentas sociales.
Quiero mencionar tambien al equipo de Fisioterapia encabezado por Carlos Sanchez y Jeanethe Ramos

Un trato y un cariño inmejorables. Estoy encantada de tener a mi madre en esta residencia. Grandes profesionales que se preocupan diariamente por que este bien atendida. La recomiendo sin ninguna duda!

Horrible. El meu pare va estar-hi ingressat 9 mesos i el vam canviar de residència perquè el tracte era horrorós. Dues vegades el vaig trobar a 39 de febre a punt de caure al terra i ningú se n'havia adonat. Els metges canvien contínuament i el seguiment mèdic és pèssim. El podòleg li va fer una ferida q es va acabar infectant i ningú li curava. Vaig enviar mil mails i vaig parlar tant amb atenció al client com amb direcció i amb el metge i no hi va haver manera de canviar res. No fan cap activitat pels interns i quan en fan la fan ràpid i malament sense tenir gens en compte les necessitats de cadascú. Al final el meu pare no podia menjar sol i no li donaven el menjar pel què es va aprimar moltíssim i va sortir amb anèmia. Quan el vam canviar de residència no podia caminar, anava en cadira de rodes i no podia parlar. Al cap d'una setmana a la nova residència ja tornava a parlar i actualment camina sense caminador. També torna a menjar sol. Del tracte (maltracte, excepte excepcions) dels cuidadors ni us en parlo! Tant de bo l'hagués canviat abans! Ara està en una més petita, (i més barata) a on les cuidadores són carinyoses, fan activitats d'estimulació cada dia i ell està molt content i nosaltres tranquiles! El què hem arribat a patir a la residència Domus VI és inexplicable. M'ha costat 3 mesos posar aquesta ressenya perquè no podia ni pensar-hi.
Si us hi fixeu la majoria de residents q es queden és perquè no tenen família propera. Els q tenen família els acaben canviant (vaig parlar amb diverses famílies q em van dir el mateix)

Hola!
En general el tracte amb la gent gran no gaire bi; manca de personal i això fa que sigui bastant despersonslitzat. Hi ha personal que té bon tracte amb la gent, però la majoria són poc pacients i antipàtics. Jo els que conec de la 4a planta de tarda, tret de dues dones, eren uns impresentsbles, sobretot un noi (que no era d’aquí, i no ho dic despectivament, només que no en sé el nom) que està amb ells a l’hora de sopar que era un, maleducat i uni antipàtic, sense cap mena d’empatia per a ningú; Nio saludava mai i sempre estava malhumorat i la meva tieta no volia ni veure’l (i nosaltres tampoc). I una arella d’infermers que tampoc brillaven per la seva simpatia. Fan poques activitats, i estan poc per la gent gran. Poca informació i no transmeten gaire confiança. No la recomano.

Una vergüenza de centro. Mi abuela se caía de la cama cada 15 días pese a nuestras peticiones para que le pusieran la barandilla. La última atrocidad fue que le dió un ictus a las 5 de la mañana, cayó de la cama y no nos avisaron hasta las 7: 30 am. Nadie nos ha dado explicaciones de porque no tenía barandilla, sobre lo que hicieron durante las 2: 30h que sabían que le había dado un ictus ni por qué no nos llamaron antes. Falta de empatía, de solidaridad y de humanidad con los abuelos del centro.

Mi familia y yo somos vecinos del centro. Prácticamente cada mañana oímos a una señora claramente con algún problema de senilidad o similar gritar "mamá auxilio ayuda" constantemente y golpear cosas en señal de auxilio. Horas y horas desde las 7am. Nadie viene a verla. La dejan gritar hasta que se cansa. Hemos llamado y no hay respuesta.ya no por los gritos en si, sino por el destrato de las personas como ella que están en este centro. Nadie la asiste y esto lleva MESES.