Església Parroquial de Santa Maria, Barcelona

Església d'estil barroc començada a construir al segle XVII i acabada al s. XVIII, per l'arquitecte d'origen francés Pau Surell.

Es d'estil barroc i es molt gran, la més gran de les comarques del Vallès, amb un tamany que es confon amb una catedral per l'alçada del sostre, i grandiositat interior, amb una ala a l'esquerra on hi ha un altar més petit i la valuosa Santa Majestat, talla de un Crist del s. XII, del que només el cap es l'original degut a que es va cremar durant la guerra civil.

Al darrere hi ha un petit parc amb un mirador a les Hortes de Baix i la Riera de Caldes, antigament aquest parc, la plaça Pau Surell, havia estat el cementiri del poble fins finals del s. XIX. La foto és meva feta a la nit desde el camí de ronda sobre les hortes.

Visitando la localidad no podía faltar ver la Iglesia Parroquial, una verdadera gozada ver las puertas abiertas y acceder a su interior y hacer fotos de las vidrieras, órgano y demás imágenes. Y más aún rizando el rizo ver la capilla con la imagen de la Santa Majestad talla de madera del S. XII.

Iglesia con una ubicación muy céntrica. Es del Siglo XVIII. De estilo Gótico por dentro y de estilo Barroco su fachada con dos columnas muy bién esculpidas. Dignas de admirar. Dentro hay La Majestad de Caldes, que fué quemada durante la Guerra Civil y reconstruida (réplica) muchos después, a partir de la cabeza que no se quemó. Los sábados abren a las 18,30h.

Espectacular, la portada, el Crist romànic i el llogarret on venen imatges i postals de les de paper! Cal que busqueu a les alçades, una pedra amb gravat romà, fa cantonada amb la plaça del costat.
Església de planta irregular amb la coberta a dues aigües, i construïda amb teula àrab, que consta d'una nau i capelles laterals a amdós costats. Les dimensions de la nau són de 51 metres de llargada x 23 metres d'amplada x 22 metres d'alçada. El campanar és de base octogonal i es troba adossat a l'absis; mesura 44 metres d'alçada. Els elements ornamentals de l'interior de l'església foren dissenyats amb una forta predominança clàssica. Presenta dotze capelles laterals situades entre els contraforts. La portada de la sagristia és d'estil renaixentista i el portal d'entrada de l'església, és d' estil barroc; aquest està format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb una decoració vegetal a base de raïms i ocells i un frontó corb i partit. En el centre d'aquest s'observa una fornícula, sense imatge al seu interior i amb decoracions vegetals als laterals. Per damunt s'observa un altre frontó amb l'escut del poble sostingut per dos grius alats. La façana està arrebossada. A la cantonada esquerra de la façana de la rectoria, per sota del ràfec es pot observar una làpida formant part integrant de la paret. En ella es pot llegir " TI (berius) CAESA) - (au) G (ustus) P - ATI (riae) - (P (ater) ", és a dir, " A Tiberi, Cèsar August, pare de la pàtria". A l'interior de l'església hi ha un medalló que presideix l'altar de la Santa Majestat, l'autor del qual és Antoni Vila i Arrufat. També hi ha un viacrucis de Sebastià Badia situat a les columnes que separen les capelles laterals i finalment un vitrall de Joan Vila-Grau.

El document més antic on apareix citada l'església de Santa Maria data de l'any 1002. L'any 1589 sembla ser que aquesta primitiva església estava en molt mal estat de conservació i s'iniciaren les obres damunt i al voltant de l'antic Palau Reial propietat de la diòcesi de Vic, aleshores deshabitat i en ruïnes. En una primera fase de l'obra en foren arquitectes Joan Ponç i Antich Ponç (pare i fill) de Sant Feliu. Però no veuran les obres acabades. L'any 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts dels detalls interiors. De 1623 fins al 1678 quasi bé no es realitzaren obres ja que mancaven diners i personal. Més endavant s'enllestí el campanar començat l'any 1614 i algunes de les capelles laterals.
L'any 1679 el mestre de cases Miquel Fiter va impulsar de nou les obres.
El mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d'allotjament i contribució per poder acabar les obres de l'església.
L'any 1699 s'acabà la capella de la Santa Majestat. Mentrestant, el projectista i escultor francès P. Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el calderí Pau Sorell coronant-ho amb l'escut de la vila el 1701.
L'any 1714 el nou mestre d'obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l'edifici.
El 1907 l'església patí un incendi considerable, i com a resultat del qual, es va haver de reformar tot l'interior. Aprofitant la restauració es realitzaren algunes reformes, entre elles, l'obertura de cinc rosetons en l'absis.

Caldes de Montbuic Preciosa por dentro y por fuera. Hay muchas vidrieras y esculturas asombrosas en cada nicho.

Más bonita por fuera que por dentro. Entré únicamente a ver gospel por Navidad. Malisima acústica.

Lastima q con la renovacion de la fuente ha perdido en calefaccion la iglesia.