Joan Miró Foundation, Barcelona

Great example of how museum can be a designed space and organized in the same time. Love the beautiful layout and all the amazing views of the city.

Vale mucho la pena. Tiene muy buena colección de pinturas y otras obras de arte. A mí me encantó el tapiz, cuya foto adjunto. Desde mi perspectiva es una pieza única.
En general el museo es amigable con los niños, aunque no les permitieron a mis hijas dibujar con bolígrafo en sus cuadernos, sólo con lápices de colores. No entiendo por qué, y sobretodo el que prefieran que una niña de ocho años esté inquieta por las salas a que esté entretenida.
Hay una cafetería dentro con un entorno agradable, y la tienda de souvenirs tiene cosas muy chulas.
El museo sí queda un poco lejos de la zona principal de la plaza de España-fuente-palacio, así que tal vez convenga tomar un autobús; sobretodo si tienes una agenda apretada. I

Beau musée situé dans un environnement verdoyant. Les collections sont exposées dans des grandes sales, à noter une belle vue sur la ville de Barcelone.

Expo assez courte et cher pour ce qui est présenté. Très instructif sur la vie de l'artiste et de son évolution artistique tout au long de son existance. Explication un peu fumiste sur certaines œuvres.

Gutes Ziel. Ich liebe die freche, überwiegend fröhliche Kunst von Miro. Sehr gutes Museum mit Audio-Führung per App. Kleines Restaurant im Innenhof. Station der HoppOn-HoppOff-Busse.

Recomiendo la audioguía. Aparte de lo fascinante que es la obra de Miró, el edificio, obra de Josep Lluis Sert, es sumamente interesante. Se llega con el bus 150 desde la Plaza de España. El recorrido con audioguía, tomando nuestro tiempo y sin el área de exposiciones temporales (la cual se encontraba cerrada en el momento) nos llevó casi dos horas. Muy recomendable.

This museum is not that much about looking at paintings, it's about integrated experience of space, city, nature, air, light and proprioception. Very enjoyable and inspiring experience.recommended to come alone and spend a good couple of hours in peace.

Entremos en este museo porque es una joya de la corona y por lo tanto es un privilegio para nacionales como extranjeros los cerebros de los países hay que cuidarlo como si fuera oro en paño en un gran cofre como cosas de gran valor eso es lo que queda los demás no, porque se olvidan en el tiempo los que no han hecho en su vida nada por cuidar de sus riquezas esta es un ejemplo de un gran ilustre hombre de sabiduría ejemplar necesitamos millones de todas las profesiones como este y otros muchos que murieron dando riqueza después de muertos.

Gran museo dedicado al artista catalán Joan Miró, se ubica en un edificio hermoso (por si solo vale la pena la visita creación del arquitecto Josep Lluís Sert, en el puedes apreciar pinturas, grabados esculturas y tapices creados por este importante artista surrealista, planea muy bien tu visita a Montjuic para que no te lo pierdas.

Excel.lent arquitectura per un museu únic en un entorn excepcional!

Edifici extraordinàri realitzant per josep lluis SERT amb unes plantes amb pinta organitzades des de patis amb il.luminacio cenital de gran interès avui Esmertlada per unes lames sempre tancades per ra’o dels cuidadors d’art q són capaços de destruir un edifici i l’arquitectura q suposa en Ares a una conservació q ningú entén.de materialitat Mediterránea és un edifici magnific pensat per les obres q incorpora

A mitjan segle xx, nous plantejaments arquitectònics i museològics van començar a qüestionar la funció dels museus. Arquitectes com Frank Lloyd Wright van ser els primers a intentar trobar respostes. El 1968, Joan Miró volia obrir una Fundació que mirés cap al futur, que no es convertís en un temple d'objectes de col·leccionista sinó en un lloc de descoberta i debat. És per això que va demanar al seu amic Josep Lluís Sert la construcció de l'edifici, que havia de ser nítid, acollidor i amb personalitat pròpia. [6]

Sert, deixeble de Le Corbusier, [7] ja havia dissenyat altres espais expositius com el Pavelló de la República espanyola - juntament amb Luis Lacasa[8] - per a l'exposició universal de 1937 a París, [9] la Fundació Maeght a Sant Pau de Vença i fins i tot el taller del mateix Miró a Palma. L'arquitecte defensava la racionalitat i la puresa formal en l'arquitectura, i es va inspirar en l'arquitectura popular mediterrània per concebre l'edifici com un espai obert, amb grans terrasses i patis interiors que permetessin una correcta circulació dels visitants. Es tractava del retorn de l'arquitecte a la seva ciutat. Es van considerar diversos espais però finalment es va triar la muntanya de Montjuïc. [10]

L'edifici, una de les construccions d'arquitectura pública més emblemàtiques de Barcelona, [11][12] està construït com una suma de volums horitzontals que, emplaçats a la muntanya, s'integren amb aquesta, es mimetitzen però a l'hora mantenen la seva personalitat pròpia. Segons l'anàlisi de Bruno Zevi, Sert «Vol que les obres d'art es trobin protegides, recollides en la intimitat d'una casa, no pas exhibides en un aparador; que el camí dels visitants sigui orientat, però no imposat, en un helicoide; que reflecteixi un principi racional sense, però, posar-hi èmfasi (…), que l'edifici tingui en compte l'ambient, però no s'hi perdi (…) en resum, que no pretengui d'alterar el paisatge urbà amb una intervenció estranya i estrident». [13] Així doncs, l'edifici és una concatenació d'espais molt estudiats tenint el pati central com a element de referència. D'aquesta manera, els visitants recorren les sales de manera gairebé involuntària resseguint el perímetre interior de l'edifici, sense deixar cap racó oblidat i evitant passar en repetides ocasions per un mateix indret. [4]

Els principals materials de construcció són el formigó i el vidre, de propietats oposades i complementàries alhora. Cal destacar l'efecte plàstic existent al formigó, que es deu a les marques que van deixar les fustes que es van fer servir durant l'encofrat. La resta d'elements, com les rajoles vermelles, o els marxapeus de fusta.
Ja sabem q s’ha d’arribar equilibri entre arquitectura i conservació obres d’art però les lames existents no és la millor opció

Très beau bâtiment, avec quelques arbres magnifiques. Les oeuvres permettent de retracer la vie de Miró, de comprendre et de saisir mieux l'artiste. Très reposant et stimulant!

Edifici extraordinàri realitzant per josep lluis SERT amb unes plantes amb pinta organitzades des de patis amb il.luminacio cenital de gran interès avui Esmertlada per unes lames sempre tancades per ra’o dels cuidadors d’art q són capaços de destruir un edifici i l’arquitectura q suposa en Ares a una conservació q ningú entén.de materialitat Mediterránea és un edifici magnific pensat per les obres q incorpora

A mitjan segle xx, nous plantejaments arquitectònics i museològics van començar a qüestionar la funció dels museus. Arquitectes com Frank Lloyd Wright van ser els primers a intentar trobar respostes. El 1968, Joan Miró volia obrir una Fundació que mirés cap al futur, que no es convertís en un temple d'objectes de col·leccionista sinó en un lloc de descoberta i debat. És per això que va demanar al seu amic Josep Lluís Sert la construcció de l'edifici, que havia de ser nítid, acollidor i amb personalitat pròpia. [6]

Sert, deixeble de Le Corbusier, [7] ja havia dissenyat altres espais expositius com el Pavelló de la República espanyola - juntament amb Luis Lacasa[8] - per a l'exposició universal de 1937 a París, [9] la Fundació Maeght a Sant Pau de Vença i fins i tot el taller del mateix Miró a Palma. L'arquitecte defensava la racionalitat i la puresa formal en l'arquitectura, i es va inspirar en l'arquitectura popular mediterrània per concebre l'edifici com un espai obert, amb grans terrasses i patis interiors que permetessin una correcta circulació dels visitants. Es tractava del retorn de l'arquitecte a la seva ciutat. Es van considerar diversos espais però finalment es va triar la muntanya de Montjuïc. [10]

L'edifici, una de les construccions d'arquitectura pública més emblemàtiques de Barcelona, [11][12] està construït com una suma de volums horitzontals que, emplaçats a la muntanya, s'integren amb aquesta, es mimetitzen però a l'hora mantenen la seva personalitat pròpia. Segons l'anàlisi de Bruno Zevi, Sert «Vol que les obres d'art es trobin protegides, recollides en la intimitat d'una casa, no pas exhibides en un aparador; que el camí dels visitants sigui orientat, però no imposat, en un helicoide; que reflecteixi un principi racional sense, però, posar-hi èmfasi (…), que l'edifici tingui en compte l'ambient, però no s'hi perdi (…) en resum, que no pretengui d'alterar el paisatge urbà amb una intervenció estranya i estrident». [13] Així doncs, l'edifici és una concatenació d'espais molt estudiats tenint el pati central com a element de referència. D'aquesta manera, els visitants recorren les sales de manera gairebé involuntària resseguint el perímetre interior de l'edifici, sense deixar cap racó oblidat i evitant passar en repetides ocasions per un mateix indret. [4]

Els principals materials de construcció són el formigó i el vidre, de propietats oposades i complementàries alhora. Cal destacar l'efecte plàstic existent al formigó, que es deu a les marques que van deixar les fustes que es van fer servir durant l'encofrat. La resta d'elements, com les rajoles vermelles, o els marxapeus de fusta.

Barcellona è rinomata per avere i prezzi più alti in assoluto per quanto concerne le visite ai musei e ai beni artistici e culturali. Un vero peccato, perché l'arte e la cultura dovrebbero essere godibili da tutti. Ad ogni modo, se vi trovate a passeggiare per il parco di Montjuic vi consiglio di fare una sosta qui, dove il biglietto di ingresso costa "solo" 11 euro.
Penso che sia uno dei posti più belli da visitare a Barcellona. Si entra con un'idea di vedere quadri e si esce avendo in mente cosa vuol dire vedere opere d'arte. Ogni quadro è uno squarcio della realtà spesso tragica vissuta dall'artista. Le opere sarebbero spesso incomprensibile se non vengono accompagnate dalla puntuale e dettagliata spiegazione della guida. Incantevole posto con uno sguardo su Barcellona veramente unico.
Mirò voleva un riferimento continuo per la conoscenza dell'arte contemporanee.
Mirò voleva mettere a disposizione del pubblico l'accesso alle sue opere.
Così quella che nel 1968 era solo un idea, nel giugno del 1975 diveniva una realtà.
Ecco la Fundaciò.
14 mila sono le opere ospitate (8mla i disegni, 200 le pitture, 200 le sculture più, le ceramiche ed altro). Qui possiamo trovare dai primi schizzi del maestro (opere in embrione) ai quadri di grandi dimensioni dei suoi ultimi anni di vita.
La collezione esposta è, anche, il frutto di donazioni di amici (Prat, Sert), e parenti (moglie e nipote).
L'edificio si trova sulle pendici del Montjuic, è stato progettato dall'amico urbanista J. L. Sert, ed è l'esempio dell'architettura popolare catalana, con i tetti a cupola, le case bianche e l'utilizzo della ceramica. Nelle sale interne la contemplazione delle opere esposte viene facilitata dalla luce naturale.
Il Mirò pittore, scultore, ceramista.e il Mirò geniale lo scopriamo qua, alla Fundaciò.

Loved this museum - light and airy building and decent amount of art to keep you busy but not too much that you can’t see it all. Amazing outdoor spaces with lots of sculpture. Easy to get to by bus and lots to see in the area too.

Le rapport qualité prix pour ce musée vaut vraiment la peine et cela permet de découvrir ou redécouvrir un artiste amblématique Espagnol. En plus le parc Montjui qui est autour est sympa pour se balader et avoir une vue sympa sur Barcelone car vous dominez la ville.

Fundació Joan Miró.
1975.
Barcelona. Espanha.

Arquiteto:
Josep Lluis Sert

.
#barcelona
#espanha
#spain
#photography
#architecture
#fundaciojoanmiro
#miro
#sert
#joseplluissert

41°22'05.7"N 2°09'36.3"E

Très belle fondation, même si les œuvres de Miro ne sont pas toujours très "accessibles", notamment pour les enfants.
Il y a la quantité et la qualité, des explications dans 4 langues pour nous aider à "décortiquer" un peu les œuvres. Expositions temporaires également (Kader Attia lors de notre visite)
Brasserie et resto sur place.
Idéal dans le cadre d'une journée à Montjuic, couplé avec visite des jardins, téléphérique.

It's a refreshing museum be it inside or outside, after you take your time inside you can go outside to see the sculptures with a beautiful view of Barcelona

A really good example of a modern art museum. The exhibitions are well presented and organised, and they give even a complete newcomer a great sense of the importance of the artist and the works displayed. I certainly learned a lot about Miró I wasn't aware of, and the Kader Attia guest exhibition was a revelation as well. The only drawbacks are that it's not exactly central, and that the food in the cafe is sparse and a little overpriced. Also, wheelchair accessibility is a little patchy.

Exhaustiva muestra de la obra de Miró, el montaje impecable, y el recorrido por el edificio muy bien organizado. Atención si se visita un domingo, pues cierran a las 15: 00, no sabíamos y nos tocó correr para poder ver toda la exposición.