La Timba de Sta Bàrbara, Barcelona

Lugar desprotegido, excavado alguna vez con restos (por toda la atalaya) romanos, murallas fenicias.el pinar como casi todos de Cataluña esta abandonado, seco, enfermo y casi muerto, lleno de basura de los cazadores, sin ninguna señal o intención de canalizarlo hacia un turismo como se han hecho en otros sitios.
Los accesos por carretera con cuidado ya que se realizan carreras de motos y coches y te puedes llevar un susto en una curva.

La Timba de Santa Bàrbara forma part del projecte de recerca arqueològica de la Universitat de Barcelona “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la
protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva” i forma part dels projectes de recerca que subvenciona el Departament del Cultura de la Generalitat.
És un dels jaciment de més potencial i projecció de futur de la comarca i la seva investigació aportarà dades de primer nivell per conèixer a fons l’arribada del vi i l’expansió de la vinya pel Penedès. El conjunt arqueològic de la Timba de Sta. Bàrbara té una extensió aproximada de 4 Ha, que
coincideix amb l’actual bosc de pins dins els límits del Parc Natural del Foix, situat en un promontori rocós a la dreta de la carretera que porta de l’Arboç a Castellet.
L’any 2016 i durant l’estiu de 2017 s’han realitzat excavacions arqueològiques a la part més alta del jaciment, en una zona coneguda com el Planot de la Timba de Sta. Bàrbara, que pertany al municipi de Castellet i la Gornal, on està sortint a la llum les restes d’una potent fortificació de la primera edat del ferro o època preibèrica (segles VII-VI aC), amb una presència significativa d’àmfores fenícies, que esdevenen els primers contenidors que porten vi al nostre territori.
L’objectiu d’aquesta segona intervenció arqueològica ha estat assolit amb escreix. Ha estat possible caracteritzar el jaciment i confirmar que ens trobem davant d’un possible enclavament comercial protohistòric al riu Foix, amb una important presència de material amfòric fenici i arquitectura en pedra d’una possible estructura defensiva i altres elements destacats, com una banqueta i una abocament de restes de bou sota paviment, que probablement pot tenir un caràcter votiu o ritual fundacional. Dani López, director de l’excavació.