Monument als Voluntaris Catalans, Barcelona

Tener un lugar así en el centro de la ciudad crea un impacto diferente y tenemos envidia de ver a la gente divertirse y encontrar paz allí.

Este homenaje a los voluntarios catalanes es una mezcla notable de expresión artística y homenaje histórico. La estatua captura un espíritu de resiliencia y unidad, simbolizando el rico patrimonio cultural de Cataluña. La atención al detalle y el poder emotivo del monumento lo convierten en una atracción destacada, tanto visual como históricamente. Ya sea admirado por su mérito artístico o apreciado por su importancia histórica, el Monumento a los Voluntarios Catalanes es un testimonio conmovedor del espíritu de Cataluña.

El Monumento a los Voluntarios Catalanes, es obra del insigne escultor Josep Clarà y Ayats (1878 - 1958).
Cerca de catorce mil voluntarios catalanes lucharon junto a Francia en la cruenta Primera Guerra Mundial, a ellos se dedicó en un primer momento la escultura.
Con la llegada de la dictadura de Primo de Rivera, la obra ya finalizada no pudo ver la luz, hasta muchos años después, se fue dilatando en el tiempo y el día de la fiesta nacional de Francia, el catorce de julio de 1936, fue con gran alborozo inaugurada.
En los años posteriores, la desnudez que luce la escultura no fue bien vista, y se realizaron diversos cambios.
En el año 1986, volvió a su estado original y se colocó una nueva placa que rinde merecido homenaje a los catalanes fallecidos en las dos guerras mundiales en defensa de la libertad y la democracia.

ALS VOLUNTARIS CATALANS / MORTS A FRANÇA / I ARREU DEL MÓN EN / DEFENSA DE LA LLIBERTAT / 1914-1918 1939-1945
Després de la Primera Guerra Mundial, el doctor Joan Solé i Pla, que s’havia ocupat de donar suport als voluntaris catalans que lluitaren fins al 1918 a la primera guerra mundial dins l’exèrcit francès i que era un dirigent de la Unió Catalanista, impulsà la creació d’un monument a la seva memòria. S’encarregà l’obra a Josep Clarà, que residia a França. El primer model de Clarà portava casc i un cinturó però després suprimí aquests additaments en una línia més noucentista però sense perdre dramatisme. L’obra estava acabada el 1922, però la dictadura de Primo de Rivera imposà un interludi a partir de 1923. Clarà guanyà el gran premi de l’exposició d’Arts Decoratives de París de 1925 amb aquesta escultura. Arribada la Generalitat republicana i amb Solé i Pla de diputat del Parlament de Catalunya, va arribar el moment d’erigir el monument. L’Ajuntament va acordar fer-ho el 1933, de manera que es pogué inaugurar el 14 d’abril de 1936, davant una representació oficial francesa i de supervivents d’aquells legionaris. Mancaven pocs dies perquè comencés la guerra civil. El règim franquista no gosà retirar la figura però va treure-hi la dedicatòria. Uns falangistes cobriren l’escultura amb una capsa gegant durant el Congrés Eucarístic de 1952 i pocs mesos després l’estàtua aparegué amb els braços tallats. Clarà, que feia el monument als caiguts a la Diagonal, en front del Palau Reial, protestà a l’alcalde Simarro i el 1954 va ser restaurat. Però es va aprofitar l’ocasió per a posar una fulla de parra damunt els genitals de la figura. El 8 de maig de 1986 el monument recuperà la dedicatòria a la qual es va afegir la frase referent als combatents catalans al costat dels aliats a la Segona Guerra Mundial.
L’obra va ser tornada a restaurar la primavera de 2011, en què se li retirà la fulla de parra que cobria els genitals, i es va desplaçar de lloc per poder fer una ampliació del recinte del Zoo.

A very nice park to relax in. You can rent a small boat.it was a bit crowded in the lake so not sure how romantic it could be but definitely a bit of fun.