ESPANAINF.COM

Parròquia Mare de Déu dels Àngels, Girona

Direccion Plaça del Monestir, Sant Feliu de Guíxols, Girona
Telefono +34 972 32 41 71
Sitio web bisbatgirona.cat
Categories Iglesia
Clasificacion 4 10 opiniones
Ramas mas cercanas
Parròquia de Sant Josep — Avinguda del Doctor Lluís Pericot, 2, Girona
Parròquia de Sant Narcís — Plaça de l'Assumpció, 18, Girona
Parròquia de Santa Susanna del Mercadal — Carrer de l'Obra, 6, Girona
Església de Sant Martí d'Empúries — Plaça Major, Sant Martí d'Empúries, Girona
Empresas similares cercanas
Basilica of Santa Maria del Mar — Plaça de Santa Maria, 1, Barcelona
Parròquia Santa Agnès — C/ de Sant Elies, 23, Barcelona
La Sagrada Familia — C/ de Mallorca, 401, L'Eixample, Barcelona
Església de Sant Jaume — C/ de Ferran, 28, Barcelona

Parròquia Mare de Déu dels Àngels opiniones

10
Ordenar por: fecha El mejor valorado calificacion mas baja mas util
Jean
31 Julio de 2023 22:44

Me da lastima y vergüenza por esos alcaldes uno detra de otros intentando mejorar parques y calles de San Feliu así destrozan recuerdos y paisajes, encima se creen que al gusto de todos cuando en realidad lo hacen a gusto de ellos! Asco de políticos concejales, alcaldes. Gracias de nuevo!

carlos
13 Mayo de 2023 5:51

Actualmente está en obras y lo poco que he podido ver me parece muy interesante visitarlo, por ello te recomiendo que lo visites.

GEMMA
21 Mayo de 2022 23:09

Estuvimos en familia visitando el monasterio, no como monasterio en si que esra funcionando como salas de exposiciones. Por cierto muy bonitas. Visitamos eso si la torre, es espectacular. Visita obligatoria. Parquin Cerca gratuito y oficina de turismo ubicada en el. Es gratuita la visita.

Francesc
05 Mayo de 2022 22:58

Magnífica església del romànic tardà més bonica per dins que per fora on també és recomanable passejar per les seves muralles amb vistes panoràmiques sobre Sant Feliu de Guíxols. Si disposeu de més temps visiteu el petit però interessant museu amb peces d'art ibèric i romà.

Antònia
15 Diciembre de 2021 23:55

Avui hem fet una bonica visita al monestir de sant Feliu. També hem entrat al museu i a l'exposició de Guinovart i de Josep Alberti. Tot molt interessant!

Neus
13 Noviembre de 2021 22:05

Precioso rincon en Sant Feliu, la Parroquia vale la pena entrar aprovechando el horario de misa, la Porta Ferrada i el museo de la ciudad. También se puede visitar el museo Thyssen. Allí se encuentra también la oficina de turismo donde obtener información de otros rincones preciosos de la localidad

Arcadi
09 Octubre de 2021 23:03

Conjunto del monasterio iglesia y museo muy bien conservados. Exposiciones muy interesantes en el museo Thyssen

Andres
25 Junio de 2021 9:05

Porque soy Ganxo y es una cosa, más bonitas que tenemos en nuestro, gran pueblo que es Sant Feliu de Guíxols.

patxi
12 Junio de 2021 7:31

Monasterio de Sant Feliu de Guíxols.

Sobre estas piedras estaba establecido un asentamiento romano con una necrópolis que data del siglo IV-V.

Con sus torres del humor (fin) del cuerno (Corn) y su fachada conocida como Porta Ferrada del siglo X-XL.

Se tienen datos del monasterio a partir del año 968. En 1117 se unió a la Badía de la Grasa, al Llenguadoc.

Tiene iglesia monástica de origen románico.

Hoy día es también un museo de la historia de la ciudad.

Los horarios son:

De 10h a 18h de lunes a Sábado.
Domingos de 10h a 14h.

Julio
27 Abril de 2019 0:52

El monestir de Sant Feliu de Guíxols és el conjunt arquitectònic més important de la ciutat i s’ha convertit en tot un símbol d’identitat. Malgrat la història de la seva fundació és un xic borrosa, es creu que va ser a principis del segle X, quan s’estava repoblant el territori. També s’ha dit, però, que la fundació del monestir guixolenc podria tractar-se d’una iniciativa de Carlemany de finals del segle VIII. Sigui com sigui, el que és clar és que el primer document que parla d’aquest complex data del 968, quan el rei carolingi Lotari va autoritzar l’abat Sunyer a dirigir el cenobi. No obstant això, se sap que ja existia vint anys abans. La primera església monàstica, que hauria estat aixecada damunt d’un antic temple primitiu, va ser destruïda arran d’una invasió sarraïna l’any 965, amb la qual cosa, l’abat Sunyer, es va haver d’encarregar de la seva reconstrucció, aixecant un edifici romànic entre torres de defensa. El recinte emmurallat tenia tretze torres i cinc portals dels quals actualment se’n conserven tant sols dues torres i un portal. En el bastiment d’aquest nou cenobi benedictí, hi van contribuir importants personatges de l’època, com ara l’abat Oliba o la comtessa Ermessenda. Durant el segle XIII, a causa d’alguns conflictes bèl•lics protagonitzats per l’exèrcit francès, el monestir es va veure afectat i es van haver d’emprendre obres de renovació i ampliació. Així doncs, el 1317 van començar novament les tasques de reconstrucció, de manera que a mitjan segle l’antiga capçalera romànica de l’església quedaria substituïda per nous absis gòtics, i a final de segle la nau quedava també reconstruïda en estil gòtic deixant, però, la zona romànica dels peus, ocupada pel cor.

A finals del segle XVII el recinte emmurallat va ser destruït pels francesos de manera que va ser necessari, de nou, efectuar reconstruccions. L’edifici barroc del monestir data del segle XVIII i és només una part del mil•lenari conjunt, on s’hi pot observar una barreja de tres estils arquitectònics: el romànic (i preromànic), el gòtic i el barroc. De les parts de l’antic recinte emmurallat que encara resten en peu, cal destacar la Porta Ferrada, del segle IX-X, que es troba a la part nord i està formada per tres arcs de ferradura sostinguts per quatre columnes cilíndriques. Aquesta portalada és molt coneguda també per ser un dels escenaris del Festival d’estiu que porta el mateix nom.

Pel que fa a les torres que s’han conservat, hi ha la torre del Fum (segles X-XI) i la del Corn (segle XI), situades al costat de la façana de l’església. Els noms els hi venen donats per la funció que tenien: l’una és des d’on es feien senyals de fum per avisar de l’arribada de l’enemic per la mar, l’altra és des d’on s’hi tocava el corn per avisar també de la presència d’enemics. La titularitat del monestir la compateixen la Mare de Déu dels Àngels i Sant Feliu, màrtir d’origen africà que va predicar en aquestes terres del Baix Empordà i que va morir perseguit per l’emperador Dioclecià a inicis del segle IV.

Agregar una opinion